Urbanisme

Diagnosi

L’urbanisme és una competència bàsicament municipal, la legislació urbanística estableix la necessària coherència dels plans urbanístics amb el planejament territorial, a banda d’establir categories de planejament urbanístic supramunicipal que s’imposen jeràrquicament al planejament urbanístic municipal.

Davant del desenvolupament urbanístic i el creixement extensiu de la ciutat de la primera dècada d’aquest segle XXI, hi ha d’haver una aposta decidida cap a un urbanisme humà, sostenible i viable com a eina de creació i foment de l’activitat econòmica, per evitar el creixement excessiu i perifèric i per preservar el patrimoni natural de la ciutat.

L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible va ser aprovada per unanimitat a l’Assemblea General de l’ONU de 2015, i defineix 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que s’han d’assolir al 2030. L’Objectiu 11 insta a “aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles”, en concret una de les metes que estableix aquest objectiu és: “per l’any 2030, assegurar l’accés a totes les persones a habitatges i serveis bàsics adequats, segurs i assequibles i millorar els barris marginals”.

A la guia “Com implementar els ODS a les ciutats” s’estableix que un dels mecanismes per assolir els ODS a nivell local és mitjançant les polítiques municipals existents, integrant les metes dels ODS en els plans i programes que s’implementin i establir indicadors quantitatius per avaluar si s’estan assolint els objectius establerts.

En aquest sentit el Pla Local d’Habitatge (PLH) aprovat ara fa un any, ja es marca fomentar l’assoliment del dret dels ciutadans a gaudir d’un habitatge digne en condicions assequibles i, per tant s’alinea plenament en el ODS 11. Això, en principi ens porta a pensar que les actuacions que s’estableixin en aquest PLH, seran un dels mecanismes per avançar cap a una ciutat inclusiva i sostenible, com estableix l’objectiu 11 de l’Agenda 2030.

En trenta anys, Mataró passa de ser una ciutat petita rodejada per zones agrícoles a una ciutat mitjana – gran, que ha ocupat bona part de l’espai agrari i els pendents de muntanya. Una ciutat dual en què el centre i l’eixample segueixen una dinàmica diferent d’uns barris, particularment els de la zona est i oest, físicament i socialment diferents.

El planejament urbanístic vigent està definit pel Pla General d’Ordenació (PGO), aprovat el 1996, així com pel planejament derivat i les modificacions del PGO que s’han desenvolupat posteriorment. Aquest va establir els límits de creixement de la ciutat i va apostar per un model d'equilibri territorial de qualitat, amb el patrimoni arquitectònic com a fet diferencial i element dinamitzador de la ciutat construïda; i posant en valor la posició estratègica de la ciutat i el seu centre respecte el mar i el front marítim.

El parc TecnoCampus, Eurecat (antiga Cetemmsa) i el Port de Mataró configuren un nucli de creixement, d'investigació i de transferencia entre universitat i empresa a primera línea de mar.

Mataró ha esdevingut en els darrers anys i de forma progressiva una destinació més oberta a l'exterior i amb més voluntat d'atracció i, per tant, més turística. Això ha  generat una tendència de creixement en visualització i reconeixement de la ciutat i, conseqüentment, un augment del nombre de visitants i turistes que valoren positivament els recursos del municipi. Aquest nou element turístic està vinculat al sector serveis a Mataró. 

Malgrat aquest augment de l'atractiu de la ciutat, la realitat és que el Centre -i particularment el casc històric- han patit un estancament en els darrers 15 anys per causes diverses. Com a conseqüència, la ciutat ha perdut activitat económica i comercial. 

També a l’àmbit del front marítim de ponent, observem un planejament amb una forta expansió residencial que comporta pèrdua de pes del sector econòmic-industrial. També ens trobem amb la dualitat d’usos als polígons, fet que afavoreix la tendència cap a l’augment de l’oci nocturn.


VisiÓ

Ens calen polítiques per a potenciar equilibradament un ús mixt residencial/industrial/terciari al districte Tecnocampus. Sinergia universitat – empresa. Afavoriment, a través del planejament, de noves oportunitats econòmiques vinculades amb el coneixement, l'oci i el turisme

Consolidació de les trames comercials amb programa APEU Generalitat.

Potenciació dels usos d'oci vinculat tant al Turisme (Port Nàutic) com l'esportiu amb la figura d’una gerència privada. l Port es converteix en un pol atractiu de comerç, oci i restauració. El Passeig marítim reforça la identitat de la ciutat.

Necessitat de connectivitat per als vianants des del centre amb la resta de barris de la ciutat per a reforçar la identitat col·lectiva de pertinença a Mataró i la participació de la ciutadania en el que concerneix l'ús i imatge que ha de projectar el cor de la ciutat.

Reduir la densitat urbana a alguns barris mitjançant procés d’esponjament de les zones més compactes de barris dotant-los d’espais lliures.

Cal reivindicar l’espai forestal de Mataró. Per tant, i partint del Parc Forestal com un espai de gran valor natural i paisatgístic des d’on gaudir i aprendre de la natura farem una xarxa de recorreguts a peu i en bicicleta per conèixer i educar en aquest entorn privilegiat


Propostes:

  • Crear un gran equipament cultural multidisciplinar a l’entorn de Can Cruzate, que permeti la racionalització i optimització dels recursos ciutadans que s’ubiquen a la plaça de darrera de l’Ajuntament, amb l’adequació urbanística necessària. Aquest pot ser la clau per una correcte dinamització del centre històric, tant des del punt de vista comercial, com cívic i cultural que reforci de Mataró com a capital de la comarca.

  • Construir l’anella verda de Mataró. Un circuit per vianants i bicicletes que unirà el mar i la muntanya aprofitant la riquesa natural de la ciutat.

  • Acord públic-privat per a la gestió dels terrenys abandonats al sector de Cinc Sènies, improductius o utilitzats de manera inadequada per tal d’aconseguir promocionar, distribuir i comercialitzar els productes de l’horta en els diferents barris de Mataró.

  • Conversió del tram de la N-II que transcorre dins de la ciutat en un eix cívic de transport no motoritzat que suprimeixi les barreres actuals i afavoreixi l'acostament social entre la ciutat i la façana litoral.

  • Impuls estudi per dotar al barri de Rocafonda de més espais oberts a les zones més compactes mitjançant Plans de Millora Urbana. Estudi urbanístic que determini.

  • Pacificar la Plaça de les Tereses convertint-la en el que mereix ser a Mataró: un punt de trobada dels eixos comercials de plaça de Cuba, carrer Sant Josep i carrer de les Tereses. Canviar el recorregut del trànsit rodat per alliberar façanes, peatonalitzant la plaça i convertint l’espai en un punt de reunió i trobada al centre de Mataró.

  • Crearem un nou àmbit regulatori específic al Districte Tecnocampus, si cal a través de d’un nou pla urbanístic o a través de plans parcials, per afavorir la formació i emprenedoria, incentivant les activitat complementaries (salut, hotels, etc)..

  • Redacció de modificació del Pla General que replantegi de manera urgent el desenvolupament i el planejament urbanístic dels sectors del Rengle, Iveco-Pegaso i les àrees adjacents i els orientin decididament cap a la construcció del pol d’activitat econòmica innovadora, mediambiental i socialment responsable, global i generadora d’ocupació de qualitat que la nostra comarca necessita.