PROMOCIÓ DE CIUTAT

Diagnosi:

Mataró, juntament amb Barcelona, va ser la primera ciutat en entrar en l’era industrial. I tot gràcies al seu llegat institucional i al seu capital humà. Durant tot el segle XIX va ser la segona ciutat de Catalunya en termes econòmics i, des d’aleshores, és una ciutat de gent emprenedora que ha anat acollint a gent d’arreu amb ganes progressar. A mitjans del segle XX, com altres ciutats de Catalunya, Mataró va acollir una primera gran onada migratòria provinent d’altres regions d’Espanya que buscaven millors oportunitats i feina a la indústria manufacturera de la ciutat. Cap a finals de segle, la nova onada d’immigració rebuda és de caràcter global, començant pels subsaharians i saharians (africana), xinesos, índis i pakistanesos (asiàtica), romanesos, búlgars i russos (Europa de l’est), sudamericans i centreamericans (americana).  Avui quasi el 20% dels ciutadans empadronats són d’origen estranger, majoritàriament marroquí (la meitat), i aquests no disposen d’estudis o només de nivell bàsic. I tot i aquesta immigració, la piràmide de població s’ha invertit, amb un únic repunt pels fills de la generació del Baby Boom, és que avui el 25% de la població ja té més de 65 anys.

La ciutat, no ha posat en valor tot el seu potencial, ni s’ha sabut destacar en cap dels projectes que l’haurien de posar al seu lloc com a capital de comarca i com ciutat important del país, aquí i a la resta del món.

En termes econòmics, la renda mitjana per habitant a Mataró ronda els 18mil euros, mentre que la mitjana catalana supera els 22mil euros. Per tant, els mataronins tenim sous més baixos. I el PIB generat a Mataró, que és la riquesa creada, està 6 punts per sota de la mitjana de Catalunya. Aquestes dues dades són, doncs, reflexes clars de la precarietat laboral que es tradueix en ocupació majoritàriament de feines de poc valor afegit i altes taxes d’atur. Sobre aquest darrer punt, l’atur, tot i la recuperació, impulsada bàsicament per la construcció i el treball temporal, Mataró tampoc en surt gaire ben parada: 14,07% d’aturats a gener 2019, superant el 12,49% del Maresme i l’11,4% de Catalunya. Només estem per sota de la mitjana d’Espanya: 14,94%. Queda clar, doncs, que Mataró, en termes econòmics, ocupa un lloc molt pel darrera de la 8ª posició que representa per població.

Per sectors, la important indústria productiva de segles passats (locomotora de la resta d’activitats) avui s’ha convertit en una economia de la construcció i els serveis, amb un caràcter molt més finalista i poc inductor d’activitats complementàries. La ciutat disposa dels polígons industrials de Les Hortes i Pla d’en Boet, de Mata-Rocafonda i de Vallverich, avui encara amb múltiples parcel·les buides, però que l’estricta regulació municipal, entre altres causes, fa que moltes empreses no trobin lloc a la ciutat i s’instal·lin en altres poblacions. Si abans Mataró era ciutat d’acollida de treballadors d’altres pobles de la comarca, avui les cues de sortida de la ciutat als matins i les caravanes d’entrada a les tardes són un clar indicador que els mataronins han hagut de buscar feina fora.   

Tot i la situació geogràfica privilegiada (platja, port, serralada, prop de Barcelona, etc.), no s’ha aprofitat gens tot el potencial de la ciutat i la tradició turística de la comarca per fomentar el turisme a Mataró. Tampoc la moratòria hotelera de Barcelona, com pot haver fet l’Hospitalet, per exemple (ni un llit més en hotels des de 2015, ni en càmpings des de 2011). La ciutat ha necessitat 12 anys irregulars per incrementar les pernoctacions un 10%  (2006 amb 6.345– 2018 amb 6.969).

Tots els factors anteriors, conjuntament amb el poc o nul desenvolupament del Pacte pel Comerç per part de l’administració mataronina, condicionen l’estat del comerç local, als que s’han de sumar la succió del Mataró Parc i l’alça del comerç electrònic.

La ciutat, no ha posat en valor tot el seu potencial, ni s’ha sabut destacar en cap dels projectes que l’haurien de posar al seu lloc com a capital de comarca i com ciutat important del país, aquí i a la resta del món.


Visió:

La nostra visió de situació socioeconòmica de la ciutat és la de recuperar l’orgull de ciutat emprenedora i productiva, de capital del Maresme, i de gran ciutat de Catalunya que amb projecció internacional. Volem una ciutat per viure i conviure, però també per treballar i progressar. S’ha de reinvertir aquesta tendència que acabaria convertint Mataró en una ciutat dormitori. I treballar per la plena ocupació, i per l’ocupació de qualitat.

S’ha de revisar el Pacte pel Comerç per reactivar les àrees comercials urbanes amb urgència, ja que el comerç és un dels eixos vertebradors més importants de les ciutats, i també de Mataró.

S’ha  de potenciar la relació entre la formació i l’empresa, i reactivar urgentment el projecte d’FP dual integrada del govern Mora. Dotar als polígons d’òrgans d’autogestió i oferir tota la col·laboració pública per facilitar la implantació de noves empreses. Acompanyar les empreses cap a la transformació digital, i dotar la ciutat d’estructures que generin atractiu per a la inversió i millorin la qualitat de vida dels ciutadans. El TecnoCampus no ha de ser només la universitat de Mataró, sinó el motor i centre del districte socio-tecnològic de la ciutat, connectant la formació i empresa, port i ciutat. I l’ajuntament no ha de només liderar tot això, sinó posar les bases i les facilitats per fer-ho possible, posant-se al servei del ciutadà i de les necessitats de la ciutat.

La ciutat és un tot, i no la suma de parts amb interessos contraposats. Els diferents barris no rivalitzen entre ells, sinó que la ciutat es mesura a altres ciutats que ho estan fent, ara per ara, molt millor que Mataró (per exemple Sant Cugat). No és important si cada barri té un camp de futbol, el què de debò importa és que tothom que ho vulgui a Mataró tingui un camp on jugar. Només des d’aquesta visió global es poden dissenyar de forma òptima i eficient els serveis a la ciutadania.

La nostra visió de situació socioeconòmica de la ciutat és la de recuperar l’orgull de ciutat emprenedora i productiva, de capital del Maresme, i de gran ciutat de Catalunya que amb projecció internacional.

Cal sumar Mataró a les Smart Cities, cal el màxim consens en els principals projectes de ciutat, cal ser el màxim de transparents amb la ciutadania, cal l’aprofitament màxim dels actius de la ciutat i la optimització de tots els serveis. L’ajuntament té un deute ingent al que ara se suma la planta incineradora i s’hi pot sumar la indemnització a El Corte Inglés que ens podria portar a la intervenció definitiva de l’ajuntament. Iveco-Pegasso, Tecnocampus, triangle Molins, piscina i velòdrom, Palau Mora, Camp del Mataró, Port, Monumental, Can Marfà... i  així massa instal·lacions municipals poc pensades i que s’han de definir molt bé, per treure’n el màxim partit per la ciutat. S’ha de lligar la promoció econòmica al programa de salut, al de cultura, al d’ensenyament, serveis municipals, al de benestar social, esports... ja que tots són vasos comunicants. Un ajuntament es gestiona com una empresa o una família. Intentar no gastar més del què entra, comprar al millor preu (aconseguir els millors proveïdors de serveis al millor preu) i buscar l’excel·lència en el servei als ciutadans (donar el millor servei possible com a contraprestació dels impostos que recapte). El que el diferencia és que els seus beneficis són el benefici comú: un millor lloc per a viure i una vida millor per a tothom. I tot amb respecte al medi ambient i a la sostenibilitat. Avui, si la població mundial fos com la de Mataró, ens caldrien 7 planetes per mantenir el ritme de vida i serveis que tenim. Això és insostenible.    


Propostes:

1. Crearem un Districte TecnoCampus. L’aposta per a l’economia del futur:

  • Crearem un àmbit regulatori específic pel districte TecnoCampus.

  • Plà Tecnocampus 2030, a desenvolupar, aprovar i començar a implantar, si és possible, durant la propera legislatura (segons si cal un nou pla urbanístic o es pot desenvolupar a través de plans parcials). Formació i emprenedoria, incentivant les activitat complementaries (salut, hotels, etc.).

  • Districte “Living lab”, per facilitar l’experimentació i les proves tècniques en noves tecnologies per a l’estalvi energètic, millores en el medi ambient, salut, etc.

  • Fer-ne un districte complert i dotar-lo de serveis i diversitat, tant per les empreses que s’hi instal·lin com per els residents: restauració, comerç, hotels, sanitat i disseny.

  • Engegar l’FP Dual que ja va projectar el govern Mora, vinculada a l’empresa local.

  • Millorar els accessos al TecnoCampus, des del Port, l’estació, etc.

  • Reclamar la correcta senyalització d’accessos a la ciutat, d’accessos al centre, al TecnoCampus, etc. que té pendent d’executar Abertis i que no s’ha reclamat des de les obres de l’accés a Cerdanyola.

2. Mataró, ciutat industrial:

  • Crearem un cens de salut industrial, del que no es disposa actualment (només hi ha un cens estadístic). Conèixer per a actuar. La ciutat ha de conèixer la salut de les seves empreses, sinó no poden ajudar.

  • Crearem l’oficina de transformació digital per la millora de processos, rendibilitat econòmica, millora ecològica i de sostenibilitat. Per una indústria digitalitzada per a una societat digital.

  • Potenciarem els polígons industrials, dotant aquestes zones d’òrgans d’autogestió per millorar accessos, usos, potenciar l’economia circular i fomentar la plena ocupació del sòl disponible. No s’ha de foragitar la indústria sinó ajudar-la a trobar el seu espai i fer-la compatible amb la ciutat.

  • Incentivarem la relació formació-empresa, creant una FP Dual en sinergia amb  la resta de centres formatius amb els gremis, els òrgans de gestió dels polígons i les empreses, per facilitar l’ocupació dels joves i aturats, pel suport a la digitalització de les empreses, etc.

  • Recuperarem la marca Invest in Mataró com a paraigües per totes les iniciatives destinades a atraure inversions i empreses a la ciutat. Caldrà acompanyar la marca de projectes de ciutat que en millorin l’atractiu en competència a altres ciutats de l’entorn (auditori, palau de congressos, hotels, fires, etc). Poden ser projectes públics com privats.

3. Viure Mataró. Viure a Mataró:

  • Dotarem al ciutat de noves instal·lacions, que han ser útils per la ciutat, tant per les persones com per les empreses locals, i a l’hora atractives per atraure noves empreses: un nou auditori i un programa cultural per donar-li sentit, un palau de congressos al servei del TecnoCampus, de la indústria i de l’acadèmia, un teatre polivalent per acollir i presentar les creacions dels mataronins.

  • Construirem la nova piscina coberta que Mataró necessita per competir a 1r nivell, substituïnt l’actual piscina del parc que està obsoleta i a precari. Una piscina per a l’esport de Mataró i oberta a potenciar l’oferta turística esportiva de la ciutat.

  • Replantejarem l’espai de Can Fàbregas, ja que no podem esperar eternament que El Corte Inglés decideixi el seu. Mataró es presenta com a ciutat per a viure i experimentar. Canviem el model per una zona multicomercial oberta com ara La Roca Village o La Maquinista. El comerç local pugui ser protagonista.

  • Doblar en els propers quatre anys l’oferta de llits de la ciutat, segons tipologia, ubicació... amb nous hotels, residències d’estudiants, etc.

  • Desenvoluparem i aplicarem el Pla de Reconversió del Port per a que sigui un referent nàutic, turístic, esportiu i de lleure realment atractiu tan pels ciutadans de Mataró com de fora.

  • Licitació d’un operador privat del Port. El Port ha de competir en lliure competència dins el complex mon del lleure. Cal un operador privat que sàpiga posicionar-se en les mateixes condicions que els seus competidors.

  • Recuperació de les accions d’atracció local, conjuntament amb els operadors locals de la ciutat, de comerç, de lleure, de restauració, que són els que millor coneixen la ciutat: Shopping night, Tastet Plaça de Cuba, Mataró va de Tapes, Música en Viu a les terrasses, Semproniana, Semproniana d’hivern a Can Marfà, Food Tracks, etc, a tota la ciutat (centre i barris). Ciutadans i visitants han d’estar convençuts que a Mataró, vinguin quan vinguin, sempre hi trobaran una proposta interessant per viure. S’identificaran les places i ubicacions de referència.

  • Limitarem el preu dels lloguers a les zones comercials, condicionats per la normativa vigent, trobarem la fórmula per fer accessibles els locals i viables els comerços que obren de lloguer a les zones  comercials.

  • Impulsarem el programa re-empresa a Mataró, per trobar el relleu i donar continuïtat a comerços i empreses que amenacen al tancament per jubilació dels seus propietaris.

  • Facilitarem les botigues Pop Up facilitant des de l’ajuntament que es puguin obrir comerços temporals (per dies o setmanes) amb prioritat pel comerç local.

  • Portarem referents comercials, col·laborant amb les associacions i entitats locals, o a través de la figura d’un gerent de comerç, negociarem per portar a Mataró referents comercials com Apple, Nespresso, Samsung... que actuïn com a reclams comercials.   

  • Activar el pol Plaça Ajuntament al centre: negociarem amb la Fundació Iluro l’ utilització de l’edifici de Caixa Laietana a la plaça de l’Ajuntament per concentrar totes les oficines públiques (com les de l’edifici de vidre).

  • Seguirem treballant per treure el tren de la costa: i obrir la ciutat al front marítim. No recolzarem cap inversió que hipotequi aquest trasllat. Buscarem els suports dels pobles veïns i farem el disseny de la nova estació intermodal al Parc Central, com a clara aposta per unes millores infraestructures locals.

  • Remodalem l’espai Can Cruzate com a centre per a fomentar les vocacions tecnològiques

4. Mataró verd: rural, ecològic, agroalimentari i saludable.

  • Creació de la marca Cinc Sènies per tal d’ajudar a protegir l’espai agrícola i fer-lo atractiu posant en valor la seva qualitat i contribuïnt a que sigui econòmicament viable.

  • Cinc Sènies turisme rural: permetre i promoure que les masies puguin donar servei de turisme rural, que ajudarà a la rendibilitat de les explotacions i a la conservació dels camins i espais. Buscar la col·laboració de grans compradors del sector.

  • Potenciar el Parc Forestal i l’anella verda: un pulmó no és una zona aïllada sinó el centre del cos. Juntament amb la Diputació de Barcelona habilitarem els corredors necessaris per connectar els diferents espais, propis i d’altres termes municipals veïns (El Corredor, Canyamars, Parc Forestal, Can Bruguera...), potenciant el manteniment i la creació de noves ofertes lúdiques i saludables que ajudin a conservar els entorns verds de la ciutat com els circuits de BTT, camins forestals ben senyalitzats, els boscos verticals, passeig amb rucs, pinball, etc.