Manteniment de l’Espai Públic

Diagnosi:

Mataró està bruta, i això és inadmissible. L’Ajuntament ha de vetllar pel bon funcionament de la ciutat a fi de garantir el benestar diari de la ciutadania i contribuir al desenvolupament de la ciutat. Ens cal una ciutat on funcionin els serveis, que evolucioni i es transformi i que avanci d'acord amb les noves tecnologies.  El ciutadà no percep el bon funcionament dels serveis, en especial la neteja de l’espai públic. És fàcil caminar pels carrers i parcs de la nostra ciutat i fer-ne una radiografia ràpida del seu estat. Podem dir que l’àmbit de manteniment de la ciutat no funciona, sense cap dubte.Els serveis municipals actuals que assumeixen la gestió i optimització de l’espai urbà i el territori municipal no garanteixen la prestació dels serveis a la ciutadania, cercant la qualitat ambiental i el confort de les persones. 

Mataró no dóna compliment als objectius establerts de reciclatge, estant per sota de la mitjana catalana.Des de fa 6 anys estem estancats al voltant del 40% (nivell Catalunya) i la nostra ciutat està molt per sota e la mitjana. Els objectius europeus ens indiquen que el 2020 la xifra estimada tindria que ser del 50%, això vol dir que Mataró disposa d’un any per aconseguir passar de 30,61% al 50%. Missió impossible. És important també tenir en compte que un mataroní produeix 1,26 kg de residus al dia, al cap de l’any això suma 460,50kg.

Ens cal preguntar-nos per què no hem avançat suficientment els darrers anys.Per què malgrat l’increment del cànon de disposició dels rebuigs, en alguns àmbits, portar els residus a abocador encara és més barat que reciclar.Per què el trasllat del cost de la gestió dels residus als ciutadans no és ni total ni transparent ni just.Per què la major part de sistemes de recollida selectiva són poc eficients, no afavoreixen la individualització del servei ni la corresponsabilitat dels generadors.Per què malgrat els darrers anys força municipis estan adoptant sistemes l’efecte positiu no s’acaba de visualitzar. Es incomprensible la improvització que estem veient per part del consistori en una de les partides del pressupost municipal més elevades, això ens indica el grau d’implicació d’aquest àmbit en el dia a dia de la ciutat.


Visió:

És l’hora dels grans municipis i les ciutats, necessitem un canvi d’escenari. Les ciutats són i seran cada cop més les eines claus per fer front al canvi climàtic. Més persones suposen més consum de recursos i per tant més producció de residus. Actualment, les ciutats estan produint el 75% de residus del planeta i només ocupen un 3% de la seva superfície. Ens cal un Ajuntament valent a l’hora d’implementar les polítiques necessàries que ens manarà de forma impecable la Unió Europea. Hem de millorar la xifra de reciclatge de la nostra ciutat per poder donar compliment a les exigències establertes, ja que estem lluny dels valors demanats. Atès l’increment del consum de recursos a nivell mundial, existeixen dubtes sobre si es troba garantida la cobertura de les necessitats de recursos per a les societats i sistemes productius europeus. L’economia circular, que és la màxima expressió del concepte residu zero, serà el camí que hem de seguir i això vol dir implementar i fer seguiment de les accions necessàries pel seu desenvolupament de forma integral. Per tant, no reciclar surt car i cada cop més, i és que la incineració no és el futur ni a nivell ambiental ni econòmic. 

En la recollida de residus ens cal una política proporcional: qui contamina més, paga més. En definida, ens cal liderar el canvi social, metodològic i social en l’àmbit del manteniment de l’espai públic per fer de Mataró la ciutat preparada que el futur ens demana. I és que Mataró té que complir amb els objectius que Europa marca:

- Objectiu de “Reciclatge”  55 % el 2025 / 60 % el 2030 / 65 % el 2035

- Obligació de recollida selectiva de biorresidus (abans de 31 de desembre de 2023)

- Obligació de recollida selectiva de residus perillosos i residus tèxtils (1 de gener de 2025)

- Únicament els bioresidus recollits selectivament computaran com a reciclatge

- El bioestabilitzat deixa de computar a efectes de reciclatge a partir del 1 de gener de 2027

- Limitar l’any 2035 a un màxim del 10% la quantitat de residus generats destinats a l’abocador


PROPOSTEs:

Neteja i gestió de residus:

1. Desenvolupar i fer seguiment del Pla local de Prevenció i Gestió dels Residus municipals.Existeix la possibilitat de finançar aquest Pla a partir de les subvencions que adjudica l’Agència de Residus de Catalunya i la col·laboració de l’Ajuntament. Necessitem un nou model per fer front a les necessitats que ens imposa la Unió Europea i donar compliment als objectius comunitaris.

2. Analitzar quin és el millor sistema de recollida sota el criteri d’eficiència (contenidors tancats amb identificació, sistema porta a porta, etc.). És necessari identificar quin és el millor model que s’adapta a la ciutat. No és el mateix el centre històric que un carrer amb molta densitat de població.

3. Estudiar la situació de recollida en productors del municipi (bars, restaurants, hotels, comerços i grans superfícies). Pe això, a posteriori, crearem un pla específic per a grans productors.

4. Estudiar l’ordenança municipal per tal que contempli les mesures adients per a una gestió eficaç dels residus municipals.

5. Estudiar i fer un seguiment de la recollida selectiva en els polígons industrials.Cal realitzat propostes per millorar la fiscalitat ambiental i proposar i incentivar la simbiosis industrial en l’àmbit del reciclatge entre les diferents empreses dels polígons de Mataró.

6.Potenciar un Pla de Millora de la Neteja Viària.Per mantenir la nostra ciutat neta, cal organitzar equips que s'encarreguin dels tractaments específics de neteja als carrers, posant especial accent en la neteja de taques i xiclets, la recollida d'excrements i les pintades/grafitis no autoritzats.

7. Pla pilot de contenidors i recollida intel·ligent, per a caminar cap una política de proporcionalitat.En aquest Pla de Neteja cal incloure el front marítim (platges), actualment oblidades per l’Ajuntament, i treballant conjuntament amb l’ordenança de civisme per sancionar als infractors.

Propostes. Gestió de Parcs i jardins.

1. Potenciar les zones verdes a la ciutat i la presència d’abres.Cal fer seguiment del pla director de l’arbrat viari existent a Mataró. L’arbre és un organisme viu que conviu en l’espai urbà amb les persones i les connecta física i emocionalment amb la natura. El conjunt d’arbres permet interconnectar la xarxa d’espais verds de la ciutat, afavorint una infraestructura verda que articula la ciutat i contribuint a la salut, el confort i l’habitabilitat pels efectes que genera en la millora de la qualitat ambiental, l’embelliment del paisatge o la creació d’espais socialitzadors.

2. Potenciar i mantenir les àrees de jocs infantils i promocionar instal·lacions  no exclusives.Cal establir un pla de manteniment correctiu que consisteix en la reparació dels desperfectes detectats en la inspecció preventiva. En cas de perill, una brigada s'encarrega de resoldre-ho de forma immediata. Així mateix, un mínim de tres cops per setmana es retiren els residus i objectes abandonats, la sorra acumulada en el jocs i s'esborren les pintades. Cal fer un airejat i desinfecció dels sorrals com a mínim cada dos mesos, acció queconsisteix en l'esponjament i l'anivellament de la sorra. L’experiència recomana que cada tres mesos es faci una inspecció funcional, tenint com a objectiu garantir la seguretat de les àrees de joc i que consisteix en l'anivellament dels jocs, la comprovació dels ancoratges i del bon estat de la superfície d'absorció d'impactes i en la detecció de possibles fonaments al descobert i mostres de desgast de materials. Cada any cal canviar la sorra del 50% de les àrees de joc i repintar el 40% dels jocs infantils.

3. Promoure i estudiar la creació d’àres d’esbarjo per a gossos. L'espai públic és un lloc de convivència i per compartir i, per tant, cal dotar-lo dels elements necessaris perquè això sigui possible. La ciutat ha d’apostar sempre per la bona convivència entre les persones i els animals de companyia. Per aquest motiu, a part de les normes que han de complir els propietaris de gossos per exercir-ne una tinença responsable i cívica, l'Ajuntament ha de contribuïr amb serveis específics, com ara espais on aquestes mascotes puguin córrer, jugar i fer les seves necessitats. Cal dotar aquests espais del seu manteniment específic com pot ser per exemple laneteja en horari nocturn amb un producte completament innocu que té propietats bactericides, fungicides i viricides.

Propostes. Gestió de l’enllumenat públic

1. Vetllar per generar una imatge nocturna de la ciutat que busca l’equilibri entre l’ordre funcional i l’ordre estètic.D'aquesta manera, s'incorporarà nova tecnologia a l'enllumenat, com la LED, però també elements de gestió com la regulació, la possibilitat de telecontrol i, en general, noves solucions tecnològiques que permetin avançar cap a una ciutat més sostenible i eficient. Ens cal repartir millor la llum i apostar per una major eficiència energètica amb la incorporació de les millors tecnologies lumíniques del mercat. 

2. Treballar en criteris d’il·luminació dirigits a tenir més cura pel vianant, integrant la mobilitat sostenible, reconsiderant el verd urbà i realçant els valors arquitectònics clàssics o iconogràfics. Ens cal canviar el model d’il·luminació centrat en el pla horitzontal, considerant principalment les vies de circulació, sobretot de vehicles, contemplant puntualment alguns edificis com a grans icones representatives.

3. Adaptar i redefinir l’enllumenat al tipus de via, tenint en compte la dimensió de l’espai i a les necessitats excepcionals (camins escolars). També cal redefinir l’enllumenat per fer dels corredors comercials zones atractives i que fomentin el passeig, així com redefinir l’enllumenat del Front marítim i el Parc Forestal.

4. Millora de l’enllumenat envers la seguretat públicaen els punts negres d’accidentabilitat i passos vianants.

 

Propostes. Gestió del control del soroll

1.- Millora de la qualitat acústica de la ciutat. Estudiar les actuacions adients per obtindre una real reducció de la contaminació acústica, inspirant-nos en l’ordenança de sorolls de l’Ajuntament de Reus.