Convivència i habitatge

Convivència

Mataró és i ha de seguir sent una ciutat diversa i plural. És justament a la pluralitat on resideix la riquesa cultural. El civisme no depèn dels orígens i nacionalitats, sinó de l’educació, conscienciació i implicació de la ciutadania amb la cura de la ciutat. Avui, a la nostra ciutat, els principals problemes de convivència són la brutícia, l’incivisme, el soroll nocturn d’oci i festa, la manca d’integració i l’increment del racisme i xenofòbia (no podem permetre aquesta polarització a una societat plural), tot sumat a la inseguretat fruit de la delinqüència i el tràfic de drogues. Per això, no ens podem permetre tenir un Pla Local de Convivència al qual la major part de les accions es projecten entre el 2020 i el 2022. A Mataró cal actuar ja, i per això proposem avançar totes les accions que resulten fonamental per a la restauració de la qualitat de convivència als nostres carrers, perquè Mataró sigui de tothom, i tothom l’estimi. Caldrà doncs projectar campanyes específiques de conscienciació per solucionar allò que no funciona, promoure polítiques públiques inclusives que vetllin per la garantia dels Drets Civils i llibertats fonamentals, i fomentar la participació de les associacions de veïns a la governança de la ciutat ja que són qui primer detecten els conflictes socials, jugant un rol fonamental en aquesta matèria. 

És evident que la crisi ha deixat empremta a Mataró, però mantenir la ciutat amb una taxa d’atur superior al 14%, per sobre de les mitjanes comarcals, provincials i de país, és fruit de la inacció i manca de polítiques públiques que treballin per revertir la cronificació de l’atur i la pobresa laboral. La suburbialització dels barris perifèrics i l’abandonament general de la ciutat, sumat a la manca de projectes socials que donin resposta a les necessitats reals de la ciutadania formen part d’una realitat que cal revertir. Per això proposem potenciar i garantir l’aplicació del Pla Local d’Inclusió Social de Mataró, treballant activament per revertir aquestes situacions, amb polítiques que generin ocupació de qualitat i que garanteixin el dret a un habitatge digne (inclosa la lluita contra l’erradicació de la pobresa energètica). Caldrà, com s’ha prosposat anteriorment, reestructurar l’Àrea d’Acció Social, creant una direcció específica de Benestar Social, diferent a la de Convivència, amb més personal pels projectes a desenvolupar i un organigrama més eficient. 

Per tal de garantir la integració de la societat nouvinguda caldrà potenciar la coordinació amb la resta de consistoris comarcals, creant programes que treballin per una veritable integració i inclusió social. Mataró és i ha de ser ciutat de tothom.

Respecte a l’empadronament sense ostentar títol de propietat, lloguer o ocupació legítima de la finca, crearem una comissió ad hoc dintre de la projectada Oficina de Drets Civils, que treballi especialment aquests casos, perquè els resolgui al termini màxim de tres mesos coordinadament amb l’àrea d’acció social i emergència social, amb l’objectiu sempre, d’aconseguir que al termini d’aquests tres mesos la situació d’aquesta persona s’hagi normalitzat i es pugui procedir a l’empadronament per la via habitual, a cas contrari es procedirà també a l’empadronament, però sota tutela dels serveis socials.  

Per tot això, les propostes són:

• Facilitar una convivència activa i positiva, basada en el respecte i la confiança entre les persones i la cor-responsabilització en la conservació i millora dels recursos comuns.

• Desenvolupament real del Pla de Convivència.

• Els drets i les seves garanties:

o Creació de l’Oficina de Drets Civils per a centralitzar l’atenció davant qualsevol forma de discriminació. 

o Consolidar accions formatives en l’àmbit comunitari i a l’administració en relació amb els drets humans, la no discriminació i la igualtat.

o Consolidar accions formatives en l’àmbit comunitari i a l’administració en relació amb els drets humans, la no discriminació i la igualtat.

o Garantir l’exercici del dret fonamental a la llibertat religiosa a través de la sensibilització i la formació.

• Els deures i el seu compliment:

o Aplicació real de la Ordenança de Civisme, prèviament fent una tasca de refresc de la mateixa. 

o Aplicació prioritària de mesures alternatives a la sanció per als mes joves.

o Implementar el servei de intervenció en les comunitats de veïns. 

o Millorar la implicació veïnal en el manteniment i millora dels espais públics.

o Creació d'un espai web antirumors o difusió de bones pràctiques existents.

• Relacions comunitàries:

o Facilitar l’organització d’activitats i el treball en xarxa entre les associacions dels barris. 

o Treballar per generar sinergies enter les organitzacions veïnals de la ciutat amb d’altres ciutats del país i de fora per tal que es coneguin les bones practiques de les mateixes i l’intercanvi de coneixement.

o Generar mes sinergies entre els joves del barri, dels espais joves i de les escoles i les entitats, organitzacions i associacions veïnals i les taques que en les mateixes es duen a terme, per tal de millorar la implicació d`aquetes en les accions que deuen a terme.

o Reorientar usos dels centres cívics, han d`obrir-se al barri i a la ciutat i ser mes permeables a noves idees i accions. 

• Cooperació tècnica interserveis, per tal de mantenir e implementar les sinergies establertes en el seu dia amb l’elaboració del pla de convencia, i poder facilitar el treball Inter departamental col·laboració eficient i eficaç.

• Garantir la dotació pressupostària per al desenvolupament de les accions prioritàries.

• Fomentar formació i capacitació i la creació d’equips de treball interculturals a l’Administració pública fet que s’haurà de tenir en compte en les futures convocatòries de places i concursos.

• Potenciar la cooperació entre els municipis de la comarca per a la gestió i integració dels nouvinguts, via ajuntaments i consell comarcal.

• Oci nocturn:

o Intensificarem les accions de prevenció i vigilància en l’oci nocturn, juntament amb Rodalies, per a garantir la seguretat i la convivència tan entre els joves que surten per la zona d'oci de la ciutat, evitant el consum d'alcohol entre menors i les concentracions de "botellón", com entre la ciutadania, assegurant que es respecten les hores de descans dels veïns i l'espai públic. 

o Es treballarà per a garantir la seguretat al model d’oci nocturn actual, creant vies segures, punts d’assistència, incrementant les dotacions policials i mèdiques a les franges conflictives. Es projectarà la creació d’un mètode de transport segur i controlat Renfe–zona oci amb personal qualificat capaç d’intervenir si escau, per tal de garantir la seguretat tant des visitants com dels residents a la ciutat. 

o Barallar possibilitat tancar accés zona oci més control policial fixe. Dotació policial, mèdica i punt lila fixe cada cap de setmana. 

o Regulació municipal del “botellón”.

habitatge

La manca d’habitatge social és un dels problemes que cal afrontar urgentment. Com s’exposava a la dignosi i visió, els 259 habitatges disponibles (segons dades de PUMSA) són absolutament insuficients per donar resposta a les més de dos mil famílies mataronines que requereixen una llar urgentment. Cal potenciar ell lloguer social, oferir garanties als arrendadors, posar facilitats als arrendataris i ser conscients que actualment existeixen més de dos milers d’habitatges buits a la ciutat. El Pla Local d’Habitatge 2018-2023 ja recull aquesta problemàtica i programa accions concretes per a l’assoliment d’un parc municipal d’habitatge social superior a les mil finques, però el que cal ara és creure-hi i complir amb el seu desenvolupament efectiu, apostant per l’aplicació de les polítiques públiques que solucionin els problemes reals. Cada família una llar.

Per tot això, les propostes són:

• Avaluació del grau de desenvolupament del Pla Local d’Habitatge.

• Priorització de les accions programades més urgents. L’habitatge social d’emergència no pot esperar. 

• Ampliar el parc públic d’habitatges promocionant el lloguer assequible a sol públic.

• Atenció específica per a la prevenció de la pèrdua de l’habitatge: Creació d’un servei d’intermediació per evitar la pèrdua de l’habitatge, suport al pagament de l’habitatge i establiment de garanties a l’arrendador.

• Creació d’incentius per a la incorporació i posterior gestió d’habitatge privat al parc públic d’habitatge social. 

• Suport a la rehabilitació d’habitatges per a la seva incorporació al parc d’habitatge social. 

 

Document marc: 

Pla Local d’Habitatge 2018-2023